26 jul. Reducció de la temporalitat en l’ocupació pública
El Tribunal Suprem, Sala Quarta, del Social, en la Sentència 649/2021 de 28 juny. 2021, Rec. 3263/2019 es rectifica per declarar el dret dels interins a convertir-se en indefinits no fixos passats els tres anys de temporalitat.
Per al contracte d’interinitat per vacant que supera els tres anys de durada s’aplica la sentència del TJUE de 3 de juny de 2021, on s’estableix que la durada màxima del contracte d’interinitat per vacant serà la del temps que durin els processos de selecció per cobrir la vacant d’acord amb el que disposa la seva normativa legal o convencional específica i, a falta de previsió normativa, amb caràcter general, una durada superior a tres anys s’ha de considerar injustificadament llarga, el que comportarà que el treballador interí passi a tenir la condició d’indefinit no fix, amb dret a la indemnització corresponent.
El contracte d’interinitat per vacant és aquell que pot celebrar-se per cobrir temporalment un lloc de treball durant el procés de selecció o promoció per a la seva cobertura definitiva. Es tracta d’un contracte a terme en la mesura que la seva persistència serà la del temps que duri el procés de selecció o promoció per a la cobertura definitiva de la plaça. La jurisprudència ha admès la legalitat d’aquest tipus contractual respecte de les administracions públiques, el que implica la licitud i regularitat de la contractació, mitjançant el contracte d’interinitat, per ocupar places vacants fins que aquestes siguin cobertes en propietat de la manera reglamentàriament establerta (SSTS 06/10/1995 i 01/06/1998). La licitud de la contractació està supeditada a l’existència de vacant, de manera que l’absència de plaça vacant determina que la contractació efectuada es consideri fraudulenta per inexistència de causa que la justifiqui i, òbviament, el contracte es consideri per temps indefinit i a jornada completa (SSTS 08/06/1995 i 20/06/2000).
La conclusió que s’extreu de la doctrina del TJUE és que, encara que el contracte de treball d’interinitat per vacant hagi complert l’art. 4.1 i 2.b RD 2720/1998, una situació en la qual un empleat públic nomenat sobre la base d’una relació de servei de durada determinada (fins que la plaça vacant per a la qual ha estat nomenat sigui proveïda de forma definitiva) ha ocupat, en el marc de diversos nomenaments o d’un només durant un període inusual i injustificadament llarg, el mateix lloc de treball de manera ininterrompuda durant diversos anys i ha exercit de forma constant i continuada les mateixes funcions, quan el manteniment de manera permanent de l’esmentat empleat públic en aquesta plaça vacant es degui a l’incompliment per part de l’ocupador de la seva obligació legal d’organitzar un procés selectiu a l’objecte de proveir definitivament l’esmentada plaça vacant, ha de ser considerada com fraudulenta; i, en conseqüència, escau considerar que el personal interí que ocupava la plaça vacant ha de ser considerat com indefinit no fix.
Aquesta Sala estima que, excepte molt comptades i limitades excepcions, els processos selectius no han de durar més de tres anys a comptar de la subscripció del contracte d’interinitat, de manera que si així succeís estaríem en presència de durada injustificadament llarga. Tres anys és el termini màxim en què s’han d’executar les ofertes d’ocupació pública segons l’article 70 EBEP.
D’altra banda, a part d’aquesta Sentència 649/2021 de 28 juny. 2021 del Tribunal Suprem on s’estableix el dret dels interins a convertir-se en indefinits no fixos passats els 3 anys de temporalitat, es publica el Reial decret llei 14/2021, de 6 de juliol, de mesures urgents per a la reducció de la temporalitat en l’ocupació pública, que pretén reforçar el caràcter temporal de la figura del personal interí;aclarir els procediments d’accés a la condició de personal interí;objectar les causes de cessament d’aquest personal i implantar un règim de responsabilitats que constitueixi un mecanisme proporcionat, eficaç i dissuasiu de futurs incompliments.
En aquest nou RDL es modifica el text refós de la Llei de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic, aprovat pel Reial decret Legislatiu 5/2015, de 30 d’octubre, que, primer, redacta que: són funcionaris interins els que són nomenats com a tals amb caràcter temporal per a l’exercici de funcions pròpies de funcionari de carrera, quan es doni alguna de les següents circumstàncies:
- a) L’existència de places vacants, quan no sigui possible la seva cobertura per funcionaris de carrera, per un màxim de tres anys.
- b) La substitució transitòria dels titulars, durant el temps estrictament necessari.
- c) L’execució de programes de caràcter temporal, que no podrà tenir una durada
superior a tres anys. - d) L’excés o acumulació de tasques per termini màxim de nou mesos.
D’altra banda, s’estableix que transcorreguts tres anys des del nomenament del personal funcionari interí es produirà la fi de la relació d’interinitat, i la vacant només podrà ser ocupada per personal funcionari de carrera, llevat que el corresponent procés selectiu quedi desert, en aquest cas es podrà efectuar un altre nomenament de personal funcionari interí. Excepcionalment, el personal funcional interí podrà romandre a la plaça que ocupi temporalment fins a la resolució de la convocatòria.
D’altra banda, s’estableix que transcorreguts tres anys des del nomenament del personal funcionari interí es produirà la fi de la relació d’interinitat, i la vacant només podrà ser ocupada per personal funcionari de carrera, llevat que el corresponent procés selectiu quedi desert, en aquest cas es podrà efectuar un altre nomenament de personal funcionari interí. Excepcionalment, el personal funcional interí podrà romandre a la plaça que ocupi temporalment fins a la resolució de la convocatòria.